El conveni regulador constitueix el document fonamental en qualsevol procediment de divorci de mutu acord a Espanya. No obstant això, quan el patrimoni familiar és elevat, les participacions empresarials són complexes, o hi ha ingressos variables significatius, la redacció del conveni requereix un nivell de precisió i previsió que transcendeix de bon tros els models estàndard disponibles en registres o jutjats.
Un conveni regulador mal redactat en un divorci d’alt patrimoni pot generar conflictes posteriors costosos, deixar fora conceptes econòmics rellevants o establir obligacions impossibles de complir que derivin en nous procediments judicials. Per contra, un conveni ben dissenyat protegeix els interessos de les dues parts, minimitza la conflictivitat futura i estableix un marc clar per a la liquidació patrimonial i les relacions familiars posteriors.
Aquest article analitza els elements essencials que ha de contenir un conveni regulador en divorcis de professionals, executius i empresaris amb patrimonis complexos, amb una atenció especial al marc legal català ia les clàusules específiques que protegeixen adequadament els interessos de les parts.
Què és el conveni regulador i la seva funció al divorci
El conveni regulador és l’acord escrit mitjançant el qual els cònjuges regulen els efectes del divorci i estableixen les condicions en què es desenvoluparan les relacions familiars, econòmiques i patrimonials després de la dissolució del matrimoni. La seva presentació és obligatòria en el divorci de mutu acord, i és objecte d’homologació judicial per verificar que no és lesiu per a cap de les parts ni per als fills menors.
Segons l’article 90 del Codi Civil i els articles 233-2 i següents del Codi Civil de Catalunya, el conveni ha d’incloure almenys: liquidació del règim econòmic matrimonial, pensió compensatòria si escau, ús de l’habitatge familiar, mesures sobre fills menors i contribució a les càrregues del matrimoni. En patrimonis complexos, però, aquests continguts mínims resulten absolutament insuficients.
Liquidació del règim econòmic: més enllà del bàsic
En divorcis d’alt patrimoni, la liquidació del règim econòmic no es pot limitar a declaracions genèriques. Heu d’especificar amb precisió quins béns corresponen a cada cònjuge, com es valoren, i en quins terminis es liquiden.
Inventari patrimonial exhaustiu
El conveni ha d’incloure un inventari complet de tots els béns i drets dels dos cònjuges, especificant: immobles amb referència cadastral, valoració actualitzada i càrregues hipotecàries, vehicles amb matrícula i valor de mercat, comptes bancaris amb IBAN i saldo en data determinada, participacions societàries amb percentatge, valoració i règim de transmissibilitat, carteres d’inversió amb detall d’actius drets de propietat intel·lectual o industrial valorables, i deutes pendents amb creditor, import i venciment.
Aquest inventari ha dacompanyar-se de documentació acreditativa: escriptures, certificats registrals, extractes bancaris en data pròxima, informes de valoració pericial quan siguin actius complexos. La precisió en aquesta fase evita discussions posteriors sobre ocultació patrimonial o valoracions incorrectes.
Compensació econòmica en dret català
A Catalunya, encara que el règim sigui de separació de béns, pot procedir compensació econòmica per raó de la feina segons l’article 232-5 del Codi civil català. El conveni s’ha de pronunciar expressament sobre si escau o no aquesta compensació, i si escau:
• Justificació del desequilibri patrimonial
• Relació causal amb la dedicació d’un cònjuge a la feina domèstica o al desenvolupament professional de l’altre
• Mètode de càlcul de la compensació
• Import específic o fórmula de determinació
• Forma de pagament: única, fraccionada, o mitjançant lliurament de béns
Si ambdues parts acorden que no és procedent compensació, ha de constar expressament aquesta renúncia motivada, per evitar que posteriorment es qüestioni l’equilibri del conveni.
Empreses i participacions societàries: clàusules específiques
Quan el patrimoni inclou empreses o participacions societàries, el conveni ha d’abordar aspectes que els models estàndard ignoren completament.
Valoració de les participacions
El conveni ha d’especificar el mètode de valoració emprat i el valor resultant. En societats no cotitzades, cal incloure dictamen pericial o explicar el mètode acordat: valor comptable ajustat, múltiples d’EBITDA del sector, descompte de fluxos de caixa projectats, o transaccions comparables.
Si la valoració no és definitiva en el moment de signatura del conveni, cal establir un mecanisme clar: designació de perit independent, procediment contradictori de valoració, termini per completar la valoració, i conseqüències del desacord.
Manteniment de lestructura empresarial
El conveni ha de preveure com es manté la continuïtat empresarial sense comprometre’n la liquidació patrimonial. Opcions freqüents inclouen:
Manteniment íntegre de participacions pel cònjuge empresari: amb compensació econòmica a l’altre cònjuge mitjançant altres actius o pagaments diferits.
Usfruit temporal sobre participacions: el cònjuge no empresari manté drets econòmics (dividends) durant període determinat sense intervenir en gestió.
Pagaments diferits vinculats a resultats empresarials: compensacions que s’abonen anualment segons beneficis, protegint el flux de caixa.
Pensió compensatòria: càlcul en ingressos variables
Quan procedeix pensió compensatòria i l’obligat al pagament té ingressos variables significatius (bonus, participacions en beneficis, dividends), el conveni ha d’establir:
Base de càlcul: mitjana d’ingressos de darrers X anys, incloent fixos i variables. Especificar si es computen abans o després d’impostos.
Mecanisme d’actualització: IPC, percentatge fix anual o vinculació a increments salarials del pagador.
Durada temporal o indefinida: si és temporal, cal establir termini específic. Si és indefinida, preveure causes dextinció anticipada.
Garanties de pagament: aval bancari, constitució d’hipoteca, domiciliació obligatòria, o retenció directa si el pagador és emprat.
Contingències: què passa si l’obligat perd la feina, pateix una reducció significativa d’ingressos o es jubila.
Habitatge familiar: més enllà de l´atribució d´ús
La regulació de l’ús de l’habitatge familiar en divorcis d’alt patrimoni requereix precisió sobre aspectes que no preveuen els convenis estàndard:
Titularitat i càrregues: especificar qui n’és propietari, si hi ha hipoteca pendent, i qui assumeix els pagaments mensuals.
Despeses de conservació: qui paga IBI, comunitat de propietaris, assegurances, reparacions ordinàries i extraordinàries.
Durada de l’atribució d’ús: fins a la majoria d’edat de fills, fins a finalització d’estudis universitaris, termini fix determinat o indefinidas.
Compensació econòmica: si el no-usuari és propietari, es pot pactar compensació per l’ús, computant com a renda de mercat o percentatge del valor.
Extinció de l’ús i la liquidació posterior: què succeeix quan finalitza l’ús (venda, adjudicació, compensació), i procediment per executar-lo.
Implicacions fiscals: planificació al conveni
Un conveni ben redactat ha d’anticipar les conseqüències fiscals de les operacions que regula:
Transmissions patrimonials: encara que estiguin exemptes d’ITP en liquidació de règim econòmic, poden generar guanys patrimonials a l’IRPF. S’ha de preveure qui assumeix aquesta càrrega.
Tributació de pensions: la pensió compensatòria és deduïble per al pagador i tributa com a renda per al perceptor. El conveni pot ajustar imports considerant aquest efecte fiscal.
Declaracions fiscals separades: pactar des de quan es presenta declaració individual i com es regularitza l’any del divorci si hi ha retencions pendents.
Clàusules de confidencialitat i no competència
En divorcis on un o tots dos cònjuges gestionen empreses o exerceixen professions liberals, pot ser recomanable incloure:
Clàusula de confidencialitat: compromís de no divulgar informació empresarial, financera o professional coneguda durant el matrimoni que pogués perjudicar l’altre cònjuge.
Pacte de no competència: si el cònjuge no empresari ha treballat a l’empresa familiar, es pot pactar que no iniciarà activitat competidora durant període determinat, amb compensació econòmica per aquesta limitació.
Mecanismes de resolució de controvèrsies futures
Per evitar tornar a judici davant de desacords en l’execució del conveni, és recomanable incloure clàusules de resolució alternativa:
Mediació obligatòria prèvia: davant de qualsevol discrepància en interpretació del conveni, les parts acorden sotmetre’s a mediació abans d’acudir a tribunals.:
Perit diriment: per a qüestions tècniques (valoracions, liquidacions), designar per endavant un perit acceptat per tots dos el dictamen del qual serà vinculant.
Errors freqüents en convenis de alt patrimoni
Omissió d’actius: no incloure tots els béns, especialment els intangibles com a drets de propietat intel·lectual, opcions sobre accions, o drets consolidats en plans de pensions privades.
Valoracions obsoletes: utilitzar valors d’adquisició o fiscals en el lloc de valors de mercat actualitzats.
Falta de previsión sobre contingències: no regular què succeeix si canvien circumstàncies (pérdida ocupació, malaltia, canvis empresarials significatius).
Clàusules genèriques o ambigües: utilitzar fórmules indeterminades que generen interpretacions contradictòries i conflictes posteriors.
Preguntes freqüents sobre el conveni regulador
Es pot modificar el conveni regulador un cop aprovat?
Sí, mitjançant la modificació de les mesures si canvien substancialment les circumstàncies. Tanmateix, és més complex que redactar-ho bé inicialment, per la qual cosa ha d’invertir l’esforç necessari a la fase de negociació.
Què passa si un dels cònjuges incompleix el conveni?
El conveni homologat judicialment té força executiva. L’incompliment es pot reclamar mitjançant execució de sentència, que permet embargar béns de l’incomplidor per satisfer les obligacions.
És obligatori incloure totes les empreses al conveni?
S’hi ha d’incloure tot el patrimoni rellevant dels dos cònjuges. Amagar actius pot determinar la nul·litat del conveni i generar responsabilitats penals per alçament de béns.
Necessito advocat per al conveni si és de mutu acord?
Legalment no és obligatori, però en patrimonis complexos és imprescindible. Un conveni mal redactat generarà conflictes i costos molt superiors a lassessorament professional preventiu.
Necessita assessorament legal en aquesta matèria? A ACL Boutique Legal li oferim una anàlisi personalitzada de la seva situació i una resposta jurídica adaptada al seu cas. Pot contactar amb nosaltres a través del correu electrònic info@aclboutiquelegal.com, o bé per telèfon al 931 820 179 o al 671 377 204 (WhatsApp). Les nostres oficines són al Carrer del Tenor Viñas, 4–6, 3º–2ª, Sant Gervasi–Turó Parc, 08021 Barcelona, i també atenem amb cita prèvia a Sabadell.