El divorci genera conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals significatives que moltes vegades se subestimen durant la negociaci\u00f3 del conveni regulador o la tramitaci\u00f3 del procediment judicial. Amb la proximitat de la Declaraci\u00f3 de la Renda corresponent a l’exercici 2024, que comen\u00e7a la seva presentaci\u00f3 a l’abril de 2025, \u00e9s fonamental comprendre com afecta fiscalment la separaci\u00f3 matrimonial a tots dos c\u00f2njuges, especialment quan hi ha patrimonis elevats, transmissions d’immobles, o pensions compensat\u00f2ries. <\/p>\n\n
Una planificaci\u00f3 fiscal inadequada del divorci pot generar conting\u00e8ncies tribut\u00e0ries que superin significativament lestalvi aconseguit en la negociaci\u00f3 patrimonial. Determinades transmissions de b\u00e9ns que semblen neutres des del punt de vista civil poden generar fets imposables rellevants a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, l’IRPF, o la Plusv\u00e0lua Municipal. Per contra, una estructuraci\u00f3 correcta de la liquidaci\u00f3 matrimonial permet aprofitar exempcions fiscals espec\u00edfiques i minimitzar l’impacte tributari global del proc\u00e9s. <\/p>\n\n
Aquest article analitza de manera exhaustiva les principals implicacions fiscals del divorci a l’ordenament tributari espanyol, amb especial atenci\u00f3 a la normativa aplicable a Catalunya i les particularitats que afecten professionals, executius i empresaris amb patrimonis complexos.<\/p>\n\n
L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jur\u00eddics documentats grava, amb car\u00e0cter general, les transmissions oneroses de b\u00e9ns i drets. Aix\u00f2 no obstant, l’article 45.IB3 del Reial Decret Legislatiu 1\/1993, pel qual s’aprova el Text ref\u00f3s de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials, estableix una exempci\u00f3 fonamental per als processos de divorci: estan exemptes les transmissions de b\u00e9ns i drets realitzades en virtut de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial. <\/p>\n\n
Aquesta exempci\u00f3 \u00e9s aplicable directament sempre que es compleixin determinats requisits. En primer lloc, la transmissi\u00f3 s’ha de produir com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial, ja sigui guanys o separaci\u00f3 de b\u00e9ns. S’han de formalitzar en el marc d’un conveni regulador aprovat judicialment o d’una sent\u00e8ncia de divorci que estableixi la liquidaci\u00f3 patrimonial. L’exempci\u00f3 s’aplica tant a b\u00e9ns immobles com a participacions societ\u00e0ries, comptes bancaris o qualsevol altre actiu que es transmeti entre els c\u00f2njuges. <\/p>\n\n
\u00c9s fonamental documentar correctament que les transmissions es produeixen en el marc de la liquidaci\u00f3 matrimonial i no constitueixen donacions encobertes o transmissions oneroses ordin\u00e0ries. Quan l’habitatge habitual es transmet a un dels c\u00f2njuges com a part de la liquidaci\u00f3, l’exempci\u00f3 de l’ITP permet que aquesta operaci\u00f3 no generi tributaci\u00f3, independentment del valor de l’immoble. No obstant aix\u00f2, si posteriorment es compensa econ\u00f2micament l’altre c\u00f2njuge mitjan\u00e7ant un pagament en efectiu, aquesta compensaci\u00f3 s’ha d’estructurar adequadament per mantenir el benefici fiscal. <\/p>\n\n
A Catalunya, on la gesti\u00f3 de l’impost sobre transmissions patrimonials correspon a la Generalitat, l’aplicaci\u00f3 d’aquesta exempci\u00f3 \u00e9s uniforme a tot el territori. Els professionals del dret que tramiten divorcis a Barcelona han de con\u00e8ixer perfectament aquesta exempci\u00f3 per estructurar les liquidacions matrimonials de manera fiscalment eficient. <\/p>\n\n
El tractament de les transmissions patrimonials a l’impost sobre la renda de les persones f\u00edsiques (IRPF) presenta matisos importants. L’article 33.2 de la Llei 35\/2006 de l’IRPF estableix que no hi ha alteraci\u00f3 patrimonial a les transmissions lucratives per causa de mort ni a les transmissions lucratives intervivos o per actes a t\u00edtol gratu\u00eft. Aix\u00f2 no obstant, les transmissions derivades de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial no estan espec\u00edficament regulades en aquest precepte. <\/p>\n\n
La Direcci\u00f3 General de Tributs ha establert en diverses consultes vinculants que les transmissions de b\u00e9ns entre c\u00f2njuges realitzades en el marc de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial no generen alteraci\u00f3 patrimonial subjecta a tributaci\u00f3 a l’IRPF per al transmitent. Aquesta interpretaci\u00f3 es fonamenta que aquestes transmissions no constitueixen un guany patrimonial pr\u00f2piament dit, sin\u00f3 una mera especificaci\u00f3 o concreci\u00f3 de drets preexistents derivats del r\u00e8gim econ\u00f2mic. <\/p>\n\n
Aplicant aquest criteri, quan al divorci s’adjudica l’habitatge habitual a un dels c\u00f2njuges i aquest havia estat adquirit durant el matrimoni sota r\u00e8gim de guanys, el c\u00f2njuge que transmet la seva meitat indivisa no ha de declarar guany patrimonial al seu IRPF. Aix\u00f2 \u00e9s especialment rellevant quan l’habitatge s’ha revalorat significativament des de la seva adquisici\u00f3: el guany latent no tributar\u00e0 en aquest moment. <\/p>\n\n
Aix\u00f2 no obstant, \u00e9s fonamental distingir entre la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial i les compensacions addicionals que es puguin pactar. Si a m\u00e9s de l’adjudicaci\u00f3 de l’habitatge s’estableix una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 de la feina d’acord amb l’article 232-5 del Codi civil de Catalunya, aquesta compensaci\u00f3 t\u00e9 un tractament fiscal diferenciat que posteriorment analitzarem. <\/p>\n\n
Especialment complex \u00e9s el tractament de participacions societ\u00e0ries transmeses en el marc del divorci. Quan un empresari transmet participacions de la seva empresa a l’exc\u00f2njuge com a part de la liquidaci\u00f3 matrimonial, cal analitzar amb cura si aquesta transmissi\u00f3 s’empara en l’exempci\u00f3 o si, per contra, podria generar un guany patrimonial tributari. La doctrina administrativa ha estat restrictiva en alguns casos, i ha exigit que la transmissi\u00f3 estigui clarament vinculada a la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic i no constitueixi una liberalitat addicional. <\/p>\n\n
La pensi\u00f3 compensat\u00f2ria establerta a l’article 97 del Codi civil t\u00e9 un tractament fiscal espec\u00edfic clarament regulat. L’article 9.a) de la Llei de l’IRPF estableix que les pensions compensat\u00f2ries percebudes del c\u00f2njuge per decisi\u00f3 judicial constitueixen rendiments del treball per al perceptor. Complement\u00e0riament, l’article 55.1.e) permet al pagador deduir a la base imposable les quantitats satisfetes per pensi\u00f3 compensat\u00f2ria. <\/p>\n\n
Aquest tractament fiscal genera un efecte de trasllat de c\u00e0rrega tribut\u00e0ria entre els exc\u00f2njuges. El pagador redueix la base imposable de l’IRPF per les quantitats abonades en concepte de pensi\u00f3 compensat\u00f2ria, cosa que suposa un estalvi fiscal equivalent al tipus marginal aplicable. El perceptor, per la seva banda, ha d’integrar les quantitats rebudes a la seva declaraci\u00f3 d’IRPF com a rendiments del treball, tributant segons el tipus marginal. <\/p>\n\n
Aquesta estructura fiscal s’ha de considerar en la negociaci\u00f3 de la quantia de la pensi\u00f3 compensat\u00f2ria. Si el pagador t\u00e9 un tipus marginal elevat (per exemple, 45% als trams superiors de l’IRPF) i el perceptor t\u00e9 un tipus marginal baix (per exemple, 24% si els ingressos s\u00f3n redu\u00efts), l’efecte fiscal global \u00e9s favorable: l’estalvi fiscal del pagador supera l’increment de tributaci\u00f3 del perceptor. En divorcis de professionals o executius amb ingressos elevats, aquesta consideraci\u00f3 pot ser rellevant per estructurar acords que optimitzin la posici\u00f3 fiscal conjunta de les dues parts. <\/p>\n\n
\u00c9s fonamental que la pensi\u00f3 compensat\u00f2ria estigui clarament identificada i quantificada al conveni regulador o la sent\u00e8ncia de divorci. L’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria ha estat estricta en l’exig\u00e8ncia que les quantitats dedu\u00efdes com a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria estiguin espec\u00edficament establertes com a tals en resoluci\u00f3 judicial o acord homologat. Pagaments voluntaris no recollits formalment, o quantitats que no es puguin identificar clarament com a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria, no seran dedu\u00efbles per al pagador ni s’hauran d’integrar a la base del perceptor. <\/p>\n\n
A difer\u00e8ncia de la pensi\u00f3 compensat\u00f2ria, la pensi\u00f3 d’aliments per als fills t\u00e9 un tractament fiscal radicalment diferent. L’article 7.i) de la Llei de l’IRPF estableix que estan exemptes de l’impost les quantitats percebudes pels fills dels pares en concepte d’anualitats per aliments. Aix\u00f2 vol dir que el fill perceptor no ha de tributar per la pensi\u00f3 d’aliments rebuda. <\/p>\n\n
Correlativament, el pare o la mare que abona la pensi\u00f3 d’aliments no la pot deduir<\/strong> en la declaraci\u00f3 d’IRPF. Les quantitats satisfetes per aliments als fills no redueixen la base imposable del pagador. Aquesta asimetria fiscal respecte a la pensi\u00f3 compensat\u00f2ria \u00e9s fonamental comprendre-la per estructurar adequadament els acords de divorci. <\/p>\n\n A la pr\u00e0ctica, \u00e9s freq\u00fcent que al conveni regulador s’estableixin quantitats globals mensuals sense diferenciar clarament quina part correspon a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria a l’exc\u00f2njuge i quina part a pensi\u00f3 d’aliments als fills. Aquesta manca de diferenciaci\u00f3 pot generar problemes fiscals, especialment en inspeccions tribut\u00e0ries. L’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria pot considerar que la totalitat de la quantitat \u00e9s pensi\u00f3 d’aliments (no dedu\u00efble) si no hi ha especificaci\u00f3 clara. <\/p>\n\n Per tant, el conveni regulador ha de detallar expressament les quantitats corresponents a cada concepte: \u201cL’esp\u00f2s abonar\u00e0 a la dona en concepte de pensi\u00f3 compensat\u00f2ria la quantitat de X euros mensuals, i en concepte de contribuci\u00f3 als aliments dels fills comuns la quantitat de euros mensuals\u201d. Aquesta diferenciaci\u00f3 clara protegeix fiscalment el pagador i evita conting\u00e8ncies en futures comprovacions. <\/p>\n\n L’article 232-5 del Codi civil de Catalunya estableix la compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 de la feina, un mecanisme corrector espec\u00edfic del dret civil catal\u00e0 que permet equilibrar les contribucions desiguals dels c\u00f2njuges durant el matrimoni sota r\u00e8gim de separaci\u00f3 de b\u00e9ns. Aquesta compensaci\u00f3 t\u00e9 un tractament fiscal diferenciat que cal con\u00e8ixer perfectament. <\/p>\n\n La Direcci\u00f3 General de Tributs ha establert que les compensacions econ\u00f2miques de l’article 232-5 no constitueixen rendiments del treball ni guanys patrimonials per al perceptor, sempre que estiguin correctament qualificats com a tals i responguin efectivament a la finalitat prevista a la norma civil. Aquesta interpretaci\u00f3 es fonamenta que no \u00e9s un ingr\u00e9s nou, sin\u00f3 una mera reordenaci\u00f3 patrimonial que corregeix un desequilibri preexistent. <\/p>\n\n Per al pagador, la compensaci\u00f3 econ\u00f2mica tampoc no \u00e9s dedu\u00efble al seu IRPF, a difer\u00e8ncia de la pensi\u00f3 compensat\u00f2ria. Es tracta d’una sortida patrimonial que en minora el patrimoni per\u00f2 no en redueix la base imposable de l’impost. Aquesta difer\u00e8ncia fiscal entre pensi\u00f3 compensat\u00f2ria i compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 de la feina \u00e9s cr\u00edtica en la planificaci\u00f3 del divorci. <\/p>\n\n En divorcis de professionals o empresaris a Barcelona, \u200b\u200bon el r\u00e8gim de separaci\u00f3 de b\u00e9ns \u00e9s predominant i la compensaci\u00f3 de larticle 232-5 \u00e9s freq\u00fcent, aquest avantatge fiscal pot ser determinant. Si estructurem la liquidaci\u00f3 matrimonial com a compensaci\u00f3 econ\u00f2mica en lloc de pensi\u00f3 compensat\u00f2ria peri\u00f2dica, el perceptor rep les quantitats sense tributaci\u00f3, encara que el pagador perd la dedu\u00efbilitat. Lan\u00e0lisi econ\u00f2mica global ha de considerar quina estructura \u00e9s m\u00e9s eficient segons les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques de cada cas. <\/p>\n\n \u00c9s fonamental que la compensaci\u00f3 estigui clarament documentada al conveni regulador o sent\u00e8ncia com a compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 del treball de l’article 232-5, amb refer\u00e8ncia expressa al fonament legal. Qualsevol ambig\u00fcitat en la qualificaci\u00f3 pot generar que l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria la requalifiqui com a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria o com a donaci\u00f3, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals corresponents. <\/p>\n\n L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, comunament conegut com a plusv\u00e0lua municipal, grava l’increment de valor que experimenten els terrenys urbans en el moment de la seva transmissi\u00f3. Aquest impost municipal t\u00e9 una rellev\u00e0ncia especial en divorcis on es transmeten immobles, especialment l’habitatge habitual. <\/p>\n\n La Llei reguladora de les hisendes locals estableix que estan exemptes de l’impost les transmissions de b\u00e9ns que es trobin dins dels sup\u00f2sits de no subjecci\u00f3 a l’impost sobre successions i donacions oa l’impost sobre transmissions patrimonials. Com que hem analitzat, les transmissions derivades de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial estan exemptes de l’ITP, tamb\u00e9 quedarien exemptes de la plusv\u00e0lua municipal. <\/p>\n\n Tot i aix\u00f2, l’aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica d’aquesta exempci\u00f3 ha generat controv\u00e8rsies amb alguns ajuntaments. Determinades administracions locals han sostingut que l’exempci\u00f3 nom\u00e9s s’aplica quan la transmissi\u00f3 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa del r\u00e8gim econ\u00f2mic (per exemple, dissoluci\u00f3 de guanys), per\u00f2 no quan constitueix una compensaci\u00f3 o adjudicaci\u00f3 que excedeix la quota que correspondria liquidar. La jurisprud\u00e8ncia ha tendit a aplicar l’exempci\u00f3 de manera \u00e0mplia, per\u00f2 cal verificar en cada cas la pr\u00e0ctica de l’ajuntament corresponent. <\/p>\n\n A Barcelona, \u200b\u200bl’Ajuntament aplica l’impost amb un tipus que varia segons el per\u00edode de generaci\u00f3 de l’increment, amb una forquilla entre el 15% i el 30% sobre la base imposable. Quan la transmissi\u00f3 de l’immoble no es pot acollir a l’exempci\u00f3, l’import de la plusv\u00e0lua pot ser molt significatiu, especialment en habitatges ubicats a zones que han experimentat revaloracions importants. <\/p>\n\n El subjecte passiu de limpost \u00e9s, amb car\u00e0cter general, el transmitent de limmoble. No obstant aix\u00f2, al conveni regulador es pot pactar que l’adquirent assumeixi el pagament de l’impost com a part de les condicions de l’adjudicaci\u00f3. Aquesta estipulaci\u00f3 t\u00e9 validesa entre les parts per\u00f2 no davant de l’ajuntament, que pot reclamar el pagament al transmitent si l’adquirent no ho satisf\u00e0. <\/p>\n\n Un dels aspectes fiscals del divorci que genera m\u00e9s dubtes \u00e9s el tractament de la deducci\u00f3 per inversi\u00f3 en vivenda habitual. Encara que aquesta deducci\u00f3 va ser suprimida per a adquisicions posteriors a l’1 de gener de 2013, encara \u00e9s aplicable per a contribuents que van adquirir el seu habitatge amb anterioritat a aquesta data i compleixen els requisits de r\u00e8gim transitori establerts a la disposici\u00f3 transit\u00f2ria divuitena de la Llei de l’IRPF. <\/p>\n\n Quan al divorci l’habitatge habitual com\u00fa s’adjudica a un dels c\u00f2njuges, sorgeixen q\u00fcestions rellevants sobre el manteniment de la deducci\u00f3. La Direcci\u00f3 General de Tributs ha establert que el c\u00f2njuge que abandona l’habitatge perd el dret a continuar aplicant la deducci\u00f3, encara que continu\u00ef pagant part del pr\u00e9stec hipotecari. La deducci\u00f3 nom\u00e9s la pot aplicar qui efectivament utilitza l’habitatge com a resid\u00e8ncia habitual. <\/p>\n\n El c\u00f2njuge a qu\u00e8 s’adjudica l’habitatge pot continuar aplicant la deducci\u00f3 sobre les quantitats que satisfaci per a la seva adquisici\u00f3, incloent-hi les quotes del pr\u00e9stec hipotecari que assumeixi. No obstant aix\u00f2, si a m\u00e9s del c\u00f2njuge resideixen a l’habitatge els fills comuns i l’altre c\u00f2njuge continua satisfent part del pr\u00e9stec en concepte de contribuci\u00f3 al pagament de l’habitatge on resideixen els menors, aquest \u00faltim no es pot deduir aquestes quantitats perqu\u00e8 no \u00e9s el seu habitatge habitual. <\/p>\n\n Aquesta p\u00e8rdua del dret a deducci\u00f3 per al c\u00f2njuge que abandona l’habitatge s’ha de considerar en la negociaci\u00f3 del conveni regulador. En divorcis on tots dos c\u00f2njuges aplicaven la deducci\u00f3, la p\u00e8rdua del dret per un representa un cost fiscal addicional que pot justificar ajustaments en altres aspectes de la liquidaci\u00f3 patrimonial. <\/p>\n\n En divorcis d’empresaris o professionals que tenen societats, la transmissi\u00f3 de participacions societ\u00e0ries com a part de la liquidaci\u00f3 matrimonial presenta consideracions fiscals espec\u00edfiques. Tot i que, com hem analitzat, les transmissions derivades de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial estan exemptes de l’ITP, cal considerar altres aspectes tributaris. <\/p>\n\n Des de la perspectiva de l’impost sobre societats de l’entitat les participacions de les quals es transmeten, l’operaci\u00f3 no genera conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals directes. No obstant aix\u00f2, si com a part del divorci es produeixen reestructuracions societ\u00e0ries (per exemple, reducci\u00f3 de capital amb devoluci\u00f3 d’aportacions, segregacions o escissions), aquestes operacions poden tenir implicacions a l’impost sobre societats que s’han d’analitzar cas per cas. <\/p>\n\n A l’impost sobre el patrimoni, impost estatal cedit a les comunitats aut\u00f2nomes que a Catalunya s’aplica amb tipus del 0,21% al 2,75% sobre patrimonis que excedeixen de 500.000 euros, la transmissi\u00f3 de participacions societ\u00e0ries al divorci pot generar alteracions en la situaci\u00f3 tribut\u00e0ria dels dos exc\u00f2njuges. El c\u00f2njuge que rep les participacions veur\u00e0 incrementat el patrimoni computable; el qui les transmet ho veur\u00e0 redu\u00eft. <\/p>\n\n \u00c9s especialment rellevant l’exempci\u00f3 per participacions en entitats que compleixin els requisits d’empresa familiar de l’article 4.8 de la Llei de l’impost sobre el patrimoni. Aquesta exempci\u00f3 permet que les participacions en determinades empreses familiars quedin exemptes de limpost si es compleixen requisits de percentatge de participaci\u00f3, exercici de funcions de direcci\u00f3, i altres. En divorcis on es transmeten aquestes participacions, cal verificar que l’adquirent podr\u00e0 continuar aplicant l’exempci\u00f3 o si, per contra, la p\u00e8rdua de requisits (per exemple, per deixar d’exercir funcions directives) pot generar tributaci\u00f3 en patrimoni. <\/p>\n\n La complexitat del tractament fiscal del divorci, especialment en patrimonis elevats o estructures empresarials complexes, fa imprescindible la coordinaci\u00f3 entre l’advocat de fam\u00edlia que gestiona el divorci i els assessors fiscals especialitzats. Aquesta coordinaci\u00f3 s’ha de produir des de les fases inicials de planificaci\u00f3 del divorci, no com a an\u00e0lisi posterior a la signatura del conveni regulador. <\/p>\n\n Un error freq\u00fcent \u00e9s estructurar completament la liquidaci\u00f3 matrimonial des de la perspectiva civil sense considerar les implicacions fiscals, descobrint posteriorment que determinades operacions generen conting\u00e8ncies tribut\u00e0ries significatives que podien haver evitat amb una planificaci\u00f3 adequada. La col\u00b7laboraci\u00f3 entre professionals permet dissenyar solucions que optimitzin tant el resultat civil com el fiscal. <\/p>\n\n A ACL Boutique Legal, l’enfocament en divorcis de professionals i executius amb patrimoni elevat inclou sempre la dimensi\u00f3 fiscal del proc\u00e9s. El coneixement profund del r\u00e8gim civil catal\u00e0, combinat amb la coordinaci\u00f3 amb assessors fiscals especialitzats quan la complexitat del cas ho requereix, permet dissenyar estrat\u00e8gies de divorci que protegeixin integralment els interessos del client, minimitzant tant el conflicte personal com l\u201fimpacte econ\u00f2mic i tributari del proc\u00e9s. <\/p>\n\n He de pagar impostos si m’adjudiquen l’habitatge familiar al divorci?<\/strong><\/p>\n\n No directament. Les transmissions de b\u00e9ns derivades de la liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial estan exemptes de l’impost sobre transmissions patrimonials. Tampoc no genera guany patrimonial per a qui transmet la seva part de l’habitatge. Tot i aix\u00f2, s’ha de verificar si l’ajuntament aplica correctament l’exempci\u00f3 a la plusv\u00e0lua municipal, ja que alguns ajuntaments han q\u00fcestionat aquesta exempci\u00f3. L’adjudicaci\u00f3 en si no genera tributaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que poden existir conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals futures quan posteriorment es vengui l’habitatge. <\/p>\n\n Puc deduir la pensi\u00f3 que pago al meu exc\u00f2njuge a la meva declaraci\u00f3 de la renda?<\/strong><\/p>\n\n Dep\u00e8n del tipus de pensi\u00f3. La pensi\u00f3 compensat\u00f2ria establerta judicialment \u00e9s dedu\u00efble \u00edntegrament a la base imposable de l’IRPF del pagador, i ha de ser declarada com a rendiment del treball pel perceptor. Tot i aix\u00f2, la pensi\u00f3 d’aliments per als fills NO \u00e9s dedu\u00efble per a qui la paga, encara que est\u00e0 exempta de tributaci\u00f3 per als fills que la reben. Per tant, \u00e9s fonamental que en el conveni regulador es diferenci\u00ef clarament quina quantitat correspon a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria (dedu\u00efble) i quina quantitat a aliments dels fills (no dedu\u00efble). <\/p>\n\n Quin tractament fiscal t\u00e9 la compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 de la feina de l’article 232-5?<\/strong><\/p>\n\n Aquesta compensaci\u00f3 espec\u00edfica del dret civil catal\u00e0 no constitueix rendiment del treball ni guany patrimonial per a qui la rep, sempre que estigui correctament documentada com a tal. Tampoc no \u00e9s dedu\u00efble per a qui la paga. Aquesta neutralitat fiscal per al perceptor pot ser avantatjosa davant d’estructurar la liquidaci\u00f3 com a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria, que s\u00ed que tributaria per a qui la rep. La decisi\u00f3 d’estructurar com a compensaci\u00f3 econ\u00f2mica o com a pensi\u00f3 compensat\u00f2ria ha de considerar l’an\u00e0lisi fiscal global de les dues parts. <\/p>\n\n Perdo la deducci\u00f3 per habitatge habitual si m’he d’anar de casa al divorci?<\/strong><\/p>\n\n S\u00ed. Nom\u00e9s pot aplicar la deducci\u00f3 per habitatge habitual qui efectivament hi resideix. Si abandona l’habitatge, perd el dret a deducci\u00f3, encara que continu\u00ef pagant part de la hipoteca. Nom\u00e9s el c\u00f2njuge que roman a l’habitatge (o al qual s’adjudica) pot continuar aplicant la deducci\u00f3 sobre les quantitats que satisfaci. Aquesta p\u00e8rdua del dret a deducci\u00f3 \u00e9s un cost fiscal addicional del divorci que cal considerar en la negociaci\u00f3 global. <\/p>\n\n Com tributeu la venda d’un immoble despr\u00e9s del divorci?<\/strong><\/p>\n\n Quan es ven un immoble que va ser adjudicat al divorci, es genera un guany o p\u00e8rdua patrimonial a l’IRPF del venedor. El valor d’adquisici\u00f3 a efectes fiscals \u00e9s el que va tenir originalment quan es va comprar l’immoble (no el valor al moment del divorci), m\u00e9s les millores realitzades. Aquest guany tributar\u00e0 a la base de l’estalvi de l’IRPF als tipus del 19% al 28% segons els trams. Si es tracta de l’habitatge habitual i es reinverteix en un altre habitatge habitual, es pot aplicar l’exempci\u00f3 per reinversi\u00f3 si el contribuent \u00e9s m\u00e9s gran de 65 anys o l’exempci\u00f3 existent abans del 2013 si compleix els requisits del r\u00e8gim transitori. <\/p>\n\n Quines implicacions fiscals t\u00e9 transmetre participacions de la meva empresa a l’exc\u00f2njuge?<\/strong><\/p>\n\n La transmissi\u00f3 de participacions societ\u00e0ries en el marc de la liquidaci\u00f3 matrimonial \u00e9s exempta de l’impost sobre transmissions patrimonials. Tampoc genera guany patrimonial per al transmitent si est\u00e0 correctament documentat com a liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic. Aix\u00f2 no obstant, cal considerar l’impacte en l’impost sobre el patrimoni (si aplicable), la possible p\u00e8rdua d’exempcions fiscals vinculades al manteniment de determinats percentatges de participaci\u00f3, i les implicacions en la gesti\u00f3 societ\u00e0ria de tenir l’exc\u00f2njuge com a soci. \u00c9s recomanable estructurar compensacions mitjan\u00e7ant altres actius quan sigui possible. <\/p>\n\n Necessiteu assessorament legal en aquesta mat\u00e8ria? A ACL Boutique Legal us oferim una an\u00e0lisi personalitzada de la vostra situaci\u00f3 i una resposta jur\u00eddica adaptada al vostre cas. <\/p>\n\n Pot contactar amb nosaltres a trav\u00e9s del correu electr\u00f2nic info@aclboutiquelegal.com<\/strong>, o b\u00e9 per tel\u00e8fon al 931 820 179<\/strong> o al 671 377 204<\/strong> (WhatsApp).<\/p>\n\n Les nostres oficines s\u00f3n a Carrer del Tenor Vi\u00f1as, 4\u20136, 3r\u20132a, Sant Gervasi\u2013Tur\u00f3 Parc, 08021 Barcelona<\/strong>, i tamb\u00e9 atenem amb cita pr\u00e8via a Sabadell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El divorci genera conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals significatives que moltes vegades se subestimen durant la negociaci\u00f3 del conveni regulador o la tramitaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":54863,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[139,142],"tags":[],"class_list":["post-54864","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-divorcis","category-gestio-financera"],"yoast_head":"\nCompensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 del treball a Catalunya<\/strong><\/h2>\n\n
Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Plusv\u00e0lua Municipal)<\/strong><\/h2>\n\n
Deducci\u00f3 per habitatge habitual i efectes del divorci<\/strong><\/h2>\n\n
Tributaci\u00f3 de transmissions d’empreses i participacions societ\u00e0ries<\/strong><\/h2>\n\n
Coordinaci\u00f3 amb assessors fiscals en el proc\u00e9s de divorci<\/strong><\/h2>\n\n
Preguntes freq\u00fcents sobre fiscalitat del divorci<\/strong><\/h2>\n\n
\n\n